Quan els consumidors adquireixen grans articles d'entrades com ara automòbils, solen fer els seus deures en primer lloc. És habitual consultar publicacions com Consumer Reports i llocs web com KBB.com per analitzar el cost de la propietat i la reparació de vehicles, qualsevol recorda que el fabricant ha emès, puntuacions de seguretat i una història de fiabilitat.
No és tan fàcil quan es compra un signe digital, que pot costar tant o més que un cotxe nou i és una eina de màrqueting crucial per a les empreses.
Tanmateix, hi ha una eina útil que pot ajudar els propietaris d'empreses a mesurar la fiabilitat dels signes digitals i ajudar a assegurar-se que realitzen una inversió intel·ligent. El temps mitjà entre fracassos és un concepte que es va desenvolupar per primera vegada per mesurar la fiabilitat als anys quaranta per a aplicacions militars. No obstant això, en les primeres etapes del camp de les telecomunicacions, AT & T no va acceptar els estàndards d'R + D de les telecomunicacions que van néixer a l'exèrcit. Es va contractar amb una empresa externa per dissenyar un estàndard de fiabilitat més aplicable per als seus productes de telecomunicacions comercials. Aquest estàndard es va fer conegut com Mean Time Between Failures, també conegut com MTBF. Aquest mateix estàndard també es pot aplicar als senyals LED.
MTBF s'ha convertit en l'estàndard d'or per avaluar el disseny de productes electrònics i projectar quantes hores passaran entre fallades. Es prefereix un temps més llarg entre els fracassos, de manera que com més alta sigui la puntuació de MTBF, més fiable serà el producte.
Els signes digitals amb altes puntuacions de MTBF es fabriquen amb tres trets comuns:
Menys connexions
Les normes MTBF ens diuen que cada connexió en un dispositiu electrònic és un punt potencial de fracàs. En dissenyar per a la qualitat i la longevitat, un enginyer elèctric busca reduir els punts de connexió, que al seu torn augmenta la fiabilitat. És com un teter-totter: a mesura que baixen els punts de connexió, la fiabilitat projectada augmenta.
Els signes digitals poden variar de manera espectacular en el nombre de punts de connexió. Per exemple, una pantalla de 14 polzades per 48 polzades per un fabricant nord-americà es compon de 611 mòduls. Cada mòdul té 11 pins, incloent un concentrador de dades que connecta diversos mòduls al controlador de la pantalla. Això fa que el nombre total de connexions arribi a 6.721 en tot el signe. Un fabricant diferent de la mateixa pantalla de mida utilitza només 552 mòduls, però el disseny requereix un sistema complex de cablejat amb 71 pins per mòdul, o més de 39.000 connexions. Mitjançant els estàndards MTBF, això augmenta el nombre de pines de connexió cinc vegades i augmenta la probabilitat d'errors en el camp en més del 30 per cent.
Menys cables
De la mateixa manera, la quantitat de cables utilitzats per diferents fabricants pot afectar les puntuacions de MTBF. Els dissenys que envien senyals de dades d'alta velocitat des d'una targeta receptora al mòdul sobre els cables contenen més punts potencials de fracàs que els signes que utilitzen "mòduls intel·ligents".
Components robusts
La qualitat dels components també pot augmentar o disminuir les puntuacions de MTBF. Atès que els signes digitals s'instal·len a l'aire lliure en elements durs, els signes que utilitzen connectors d'automòbils d'alta qualitat en comptes de connectors de desplaçament d'aïllament solen fallar amb menys freqüència. Els connectors de desplaçament d'aïllament són cables de tipus cinta com els que es troben en ordinadors domèstics. No estan dissenyats per a ser utilitzats en condicions exteriors i poden ser danyats fàcilment per personal de servei al camp.
Abans d'invertir en un signe digital, els empresaris haurien de demanar una puntuació de MTBF per la mida i el model específics dels signes que consideren adquirir. Tingueu en compte que MTBF augmenta a mesura que disminueix l'oportunitat de fracàs. A més, considereu tot el cost de la propietat abans de decidir. Les pantalles de menor cost sovint utilitzen components i dissenys de grau inferior amb una gran quantitat de punts de connexió. Tots dos poden provocar tallades i reparacions costoses i una vida de producte més curta.